Reutilitzar la informció: la idea emergent
L’any que s’acaba ha agafat forma entre nosaltres una idea en realitat ja antiga: la necessitat de fer reutilitzable la informació del sector públic. L’ecologia impregna fins i tot la terminologia jurídica de manera que ara parlem de que les persones privades, els particulars, han de poder reutilitzar la informació en el sentit de donar-li un ús diferent al que n’havia motivat la seva existència, o producció, per part dels ens públics.
Diguem que és antiga perquè als Estats Units van començar a promoure ja a mitjans dels any vuitanta del segle passat aquesta per nosaltres encara singular i segurament sorprenent idea: els privats han de poder utilitzar la informació pública amb finalitats econòmiques, com a factor generador de riquesa. Aquesta és la idea innovadora que una Directiva de 2003 va introduir a l’àmbit de la Unió Europea i que a l’Estat Espanyol es va interioritzar (un dels darrers en fer-ho) per mitjà de la Llei 37/2007 de reutilització de la informació del sector públic. La Directiva i la Llei estableixen, en termes molt similars, els procediments, criteris, límits… a aquesta nova funció de la informació pública, però no ha estat fins aquest any 2010 que sembla que la idea comença a prosperar entre nosaltres. Val la pena conèixer algunes de les coses que han estat passant i que, de passada, permeten conèixer de més a la vora de què parlem quan tractem sobre reutilització.
Van apareixent llocs web creats per les administracions públiques orientats a potenciar la reutilització. APORTA, el portal creat per l’administració central, va ser el pioner i és el més complet i ric de continguts. El Govern d’Euskadi ha creat Open Data Euskadi i, a darrera hora, ja en temps de descompte de la legislatura 2006 – 2010, la Generalitat ha obert fa poques setmanes Dades obertes Gencat. Més modest però igualment interessant és el lloc del govern del Principado de Asturias que, també en aquest àmbit com en altres vinculats a ús de noves tecnologies, demostra ser innovador.
També aquest 2010 hem començat a veure administracions locals que entren més decididament en aquesta matèria. És el cas especialment de la ciutat de Zaragoza i de Gijón (des de fa un parell de setmanes), mentre que per la seva banda l’Ajuntament de Barcelona anunciava OpenData BCN per a la primavera vinent.
Uns dels documents que més tradicionalment han estat reutilitzats, molt abans fins i tot de fer servir aquest concepte, són les sentències judicials. L’octubre passat el Pleno del Consejo General del Poder Judicial aprovava el Reglamento 3/2010, sobre reutilización de sentencias y otras resoluciones judiciales, un text criticat per cert per les editorials especialitzades en comercialitzar aquests materials. És interessant que la idea prosperi entre les institucions públiques a la manera que ho ha fet recentment l’Agència Espanyola de Metereologia, productora d’una classe de dades que, efectivament, és molt “reutilitzable”.
Mentre anaven apareixent aquestes iniciatives el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç ha posat a exposició pública l’esborrany del Reglament de desenvolupament de la Llei 37/2007, text consultable en aquest enllaç, conjuntament amb les aportacions rebudes.
El 2010 la reutilització sembla finalment interessar i avançar. Més val tard que mai. Aquesta onada coincideix, per cert, amb el procés de revisió de la Directiva de 2003, una revisió iniciada el juny de 2008 orientada a ampliar i potenciar la incidència d’aquesta “nova” funció.

Per temes professionals vaig conèixer a la gent de 
