Facebook és notícia a diari. Són constants i importants les notícies que es generen des de dins o al voltant d’aquesta xarxa, cosa ben lògica atès que és el punt de trobada de 500 milions de persones, i el “lloc” on hi passa quasi de tot. L’última, o potser ja la penúltima, notícia que afecta Facebook és la iniciativa del Govern d’Alemanya de prohibir, per mitjà d’una Llei, la utilització de la informació personal que els usuaris pugen a les xarxes socials, no només a Facebook, en el procés de contractació d’una persona. Serà aquesta, en cas d’aprovar-se finalment, una Llei no aplicada, sense efectes directes. És sabut que des de fa molt de temps les oficines de “head hunters” o els departaments de RRHH de les empreses cerquen a qualsevol lloc d’Internet incloses les xarxes socials, informació dels candidats a un lloc de treball, i ho seguiran fent, hi hagi o no una Llei que ho prohibeixi. Revisant protocols de treball de nombroses empreses he pogut constatar que efectivament aquesta és una pràctica ja absolutament habitual, i considerada normal i, erròniament, lícita. He conegut dos casos en el que el futur empleador intentava fer-se amic al Facebook del potencial empleat per accedir a tota la seva informació i obtenir un perfil del candidat. Evidentment podia acabar essent més determinant aquesta informació que no pas la que figura en un fred i asèptic curriculum vitae.

Personalment considero aquesta iniciativa absolutament innecessària, principalment perquè la normativa europea de protecció de dades, i les respectives lleis nacionals sobre la matèria, prohibeixen ja aquesta pràctica, de manera que avui es pot perseguir i sancionar a qualsevol empresa que, sense el consentiment de la persona afectada, tracti (no cal ni que els enregistri) dades i informacions personals extretes d’aquests espais creats per a connectar amb amics, o companys d’aficions… en processos selectius, o de gestió del personal. La qüestió, com és ben evident, no és que estigui prohibit per una o per dues lleis sinó com provar que aquesta o altra informació ha estat determinant en una decisió com la provisió d’un lloc de treball. Des d’una altra perspectiva, em sembla una Llei paternalista en el sentit que no es tracta tant d’insistir en la prohibició d’aquesta pràctica, i recordar que pot haver sanció administrativa, sinó de fomentar la responsabilitat de cada usuari.

Una iniciativa que entenc innecessària i, deia abans, que no tindrà efectes directes, perquè evidentment aquesta pràctica seguirà portant-se a terme i segurament amb eines cada cop més potents i sofisticades. No obstant, probablement tindrà un efecte indirecte sobre el que és efectivament la clau de la qüestió: la responsabilitat i la maduresa de l’usuari. Amb una mica de sort tindrà l’efecte indirecte d’ajudar a fer veure la importància d’extremar els criteris sobre el grau de publicitat que cal donar a la informació que pugem a la xarxa, on un amic no és necessàriament un amic.

Internet, Protecció de dades Internet, Protecció de dades, Xarxes socials

L’altre dia, en el supermercat, em va tocar un carro de la compra difícil de dominar. Si l’empenyies cap a la dreta cap problema. Si l’empenyies cap a l’esquerra seguia anant cap a la dreta.  Anar endavant o endarrere era també difícil i per anar cap a l’esquerra quasi l’havia d’arrossegar. Agotador! Una cosa semblant em va passar ara fa un parell de dies quan en iniciar la sessió a Facebook em vaig trobar una eina per administrar el meu perfil. Me la vaig trobar jo i 350 milions de persones més, de manera que l’efecte d’aquesta actuació de Facebook i el moviment d’informació personal que ha generat és descomunal. Segons Facebook es tractava de facilitar-te l’administració del teu perfil però, a l’igual que les rodes del meu carro en el supermercat, tot et feia anar cap a una única direcció, en aquest cas cap a donar el màxim de difusió a tota la teva informació personal. Com tots els usuaris de Facebook hauran pogut comprovar les caselles venien marcades per defecte en l’opció que atorgava més publicitat, i l’alternativa es presentava de forma gens clara. Només passant el cursor per sobre apareixia informació de l’opció anterior. Molts usuaris hauran tirat pel dret i hauran acceptat l’opció de barra lliure proposada per Facebook, deixant molt més oberta que abans la seva informació personal, tot sense ser-ne massa conscients. Read more…

Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades, Xarxes socials