Si vull aribar a la gent i la gent és a Facebook, aleshores jo haig d’estar al Facebook. Per aquest raonament moltes institucions públiques han obert, o estan obrint, o es plantegen obrir un perfil a la xarxa social per excel·lència. En la meva opinió fan bé, és una decisió encertada, malgrat alguns inconvenients que serien motiu d’un altre post. El motiu d’aquest és respondre a una pregunta que cada cop ens fan més els responsables d’institucions públiques que es volen fer presents al Facebook: quina responsabilitat assumim si fem aquest pas? Comento els aspectes que em semblen més rellevants.

Una qüestió prèvia: Facebook no ha de subtituir res. Encara que sigui obvi val la pena recordar que l’espai institucional que s’obri a Facebook no ha de substituir cap dels canals propis de l’Ajuntament, de la Diputació, de la Universitat… No tothom està al Facebook i per tant no es pot forçar a la gent a donar-se d’alta per obtenir informació, participar en alguna activitat o iniciativa o obtenir un servei. A Internet els canals de referència d’una institució pública han de ser la seva web i la seu electrònica. La web identificada amb un dels dominis propis de la institució i, sobretot, la seu electrònica són els canals per mitjà dels quals s’ha de relacionar oficialment i obligatòriament amb els particulars (sobre els continguts de la seu-e podeu llegir aquesta entrada anterior).

Advertiment sobre el valor de la informació. El caràcter complementari del perfil al Facebook s’ha d’indicar de forma clara en la informació general del perfil. No és mala idea aprofitar aquest espai per establir un mínim de regles i recomanacions per als usuaris que vulguin pujar comentaris. Suggereixo indicar almenys que:

• L’espai obert al Facebook és un canal d’informació i participació.
• No substitueix la informació oficial que es divulga des del lloc web/seu electrònica de la institució, que és l’única que té valor legal i que obliga o vincula a aquesta institució.
• Els comentaris i la resta d’aportacions han de ser respectuosos amb la legalitat i amb els drets de les persones.
• Es suprimiran els comentaris que incompleixin aquests criteris i es bloquejarien usuaris que ho incomplissin.

Els materials que la institució posi a Facebook han de respectar, òbviament, la normativa vigent, especialment en matèria de propietat intel·lectual. Recentment una institució pública ha vist bloquejat el seu perfil per utilitzar música en petits muntatges de vídeo. Un primer advertiment amb l’habitual text de “We have removed your video entitled…. We did this because it appears to contain copyrighted material owned by a third party, such as a video clip or background audio…” va ser seguit per un segon informant del bloqueig definitiu. Conseqüència :pèssim exemple, problemes d’imatge, pèrdua d’un canal interessant de comunicació.

Les dades dels amics, de qui són responsabilitat? La gestió de les dades de les persones que segueixin el perfil creat per una institució és responsabilitat de Facebook. En donar-se d’alta a Facebook l’usuari accepta les condicions establertes per Facebook, tant sobre el tractament de les seves dades com sobre la utilització dels continguts que pugi. La institució que hagi obert un perfil queda al marge dels problemes que es puguin produir per defectes de seguretat o tractaments incorrectes d’aquestes dades per part de Facebook.

Supervisar els continguts que apareguin. Que no sigui un canal oficial no ha de fer perdre de vista que les normes s’han de complir i que, per tant, s’ha d’actuar i suprimir els comentaris que siguin ofensius, insultants o contraris, d’alguna manera, als drets de les persones, en especial els drets a l’honor, a la intimitat i a la imatge personal.

Internet Internet, Xarxes socials

Facebook és notícia a diari. Són constants i importants les notícies que es generen des de dins o al voltant d’aquesta xarxa, cosa ben lògica atès que és el punt de trobada de 500 milions de persones, i el “lloc” on hi passa quasi de tot. L’última, o potser ja la penúltima, notícia que afecta Facebook és la iniciativa del Govern d’Alemanya de prohibir, per mitjà d’una Llei, la utilització de la informació personal que els usuaris pugen a les xarxes socials, no només a Facebook, en el procés de contractació d’una persona. Serà aquesta, en cas d’aprovar-se finalment, una Llei no aplicada, sense efectes directes. És sabut que des de fa molt de temps les oficines de “head hunters” o els departaments de RRHH de les empreses cerquen a qualsevol lloc d’Internet incloses les xarxes socials, informació dels candidats a un lloc de treball, i ho seguiran fent, hi hagi o no una Llei que ho prohibeixi. Revisant protocols de treball de nombroses empreses he pogut constatar que efectivament aquesta és una pràctica ja absolutament habitual, i considerada normal i, erròniament, lícita. He conegut dos casos en el que el futur empleador intentava fer-se amic al Facebook del potencial empleat per accedir a tota la seva informació i obtenir un perfil del candidat. Evidentment podia acabar essent més determinant aquesta informació que no pas la que figura en un fred i asèptic curriculum vitae.

Personalment considero aquesta iniciativa absolutament innecessària, principalment perquè la normativa europea de protecció de dades, i les respectives lleis nacionals sobre la matèria, prohibeixen ja aquesta pràctica, de manera que avui es pot perseguir i sancionar a qualsevol empresa que, sense el consentiment de la persona afectada, tracti (no cal ni que els enregistri) dades i informacions personals extretes d’aquests espais creats per a connectar amb amics, o companys d’aficions… en processos selectius, o de gestió del personal. La qüestió, com és ben evident, no és que estigui prohibit per una o per dues lleis sinó com provar que aquesta o altra informació ha estat determinant en una decisió com la provisió d’un lloc de treball. Des d’una altra perspectiva, em sembla una Llei paternalista en el sentit que no es tracta tant d’insistir en la prohibició d’aquesta pràctica, i recordar que pot haver sanció administrativa, sinó de fomentar la responsabilitat de cada usuari.

Una iniciativa que entenc innecessària i, deia abans, que no tindrà efectes directes, perquè evidentment aquesta pràctica seguirà portant-se a terme i segurament amb eines cada cop més potents i sofisticades. No obstant, probablement tindrà un efecte indirecte sobre el que és efectivament la clau de la qüestió: la responsabilitat i la maduresa de l’usuari. Amb una mica de sort tindrà l’efecte indirecte d’ajudar a fer veure la importància d’extremar els criteris sobre el grau de publicitat que cal donar a la informació que pugem a la xarxa, on un amic no és necessàriament un amic.

Internet, Protecció de dades Internet, Protecció de dades, Xarxes socials

L’altre dia, en el supermercat, em va tocar un carro de la compra difícil de dominar. Si l’empenyies cap a la dreta cap problema. Si l’empenyies cap a l’esquerra seguia anant cap a la dreta.  Anar endavant o endarrere era també difícil i per anar cap a l’esquerra quasi l’havia d’arrossegar. Agotador! Una cosa semblant em va passar ara fa un parell de dies quan en iniciar la sessió a Facebook em vaig trobar una eina per administrar el meu perfil. Me la vaig trobar jo i 350 milions de persones més, de manera que l’efecte d’aquesta actuació de Facebook i el moviment d’informació personal que ha generat és descomunal. Segons Facebook es tractava de facilitar-te l’administració del teu perfil però, a l’igual que les rodes del meu carro en el supermercat, tot et feia anar cap a una única direcció, en aquest cas cap a donar el màxim de difusió a tota la teva informació personal. Com tots els usuaris de Facebook hauran pogut comprovar les caselles venien marcades per defecte en l’opció que atorgava més publicitat, i l’alternativa es presentava de forma gens clara. Només passant el cursor per sobre apareixia informació de l’opció anterior. Molts usuaris hauran tirat pel dret i hauran acceptat l’opció de barra lliure proposada per Facebook, deixant molt més oberta que abans la seva informació personal, tot sense ser-ne massa conscients. Read more…

Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades Internet, Intimitat honor imatge, Protecció de dades, Xarxes socials